Sant Tomàs d'Aquino (I): Vida

Sant Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més important de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.  Se sap que estudià amb Albert Magne, i que aquest influí notablement el seu pensament. Tomàs d'Aquino ensenyà a Roma, Bolònia i Nàpols. Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides, que prenia com a autoritats. Respecte aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maimònides, i la Summa contra gentils, de Sant Tomàs, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats. Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, on feu diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil, la Summa contra gentils, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la fe cristiana en contra dels àrabs, i el De ente et essentia, un opuscle.

Biografia

Els primers anys i el desig d'esdevenir un dominicà (1225-1244)

Tomàs d'Aquino va néixer cap el 1225, era fill del comte Landulf del castell d'Aquino a Roccasecca al Regne de Sicília, actualment al Laci. A través de la seva mare, Teodora, comtessa de Theate, Tomàs d'Aquino estava relacionat amb la dinastia imperial dels Hohenstaufen. El germà de Landulf, Sinibaldo, va ser abat de l'abadia originalment benedictina de Monte Cassino. Mentre que la resta dels fills d'Aquino va seguir una carrera militar, de la família va destinar a Tomàs d'Aquino a seguir el seu oncle a l'abadia, una trajectòria habitual per al fill menor d'una família de la noblesa del sud d'Itàlia. Amb cinc anys, Aquino va començar la seva educació primària a Monte Cassino, però després del conflicte militar que va esclatar entre l'emperador Frederic II i el papa Gregori IX es va incorporar a l'abadia a començament de 1239. Landulf i Teodora havíen inscrit a Tomàs al Studium generale (universitat), recentment establerta per Frederic a Nàpols. Va ser aquí on Sant Tomàs d'Aquino, probablement, va contactar amb el pensament d'Aristòtil, Averrois i Maimònides, tots els quals influirien a la seva filosofia teològica. També va ser durant el seu estudi a Nàpols que Sant Tomàs va tenir la influència de Joan de Sant Julià, un predicador dominic de Nàpols que va formar part activa del reclutament de seguidors devots de l'ordre dels dominics. En aquesta institució, el seu mestre d'aritmètica, geometria, astronomia i música va ser Petrus de Iberni.

El Castell de Monte San Giovanni Campano

Als dinou anys, Tomàs va decidir unir-se a l'Ordre Dominicana. Aquesta decisió d'Aquino no va agradar a la seva família, que esperava que es convertís en un monjo benedictí. En un intent d'evitar la interferència de Teodora en la decissió d'Aquino, els dominics varen traslladar a Tomàs a Roma i mes tard a París. En el seu camí a Roma, els seus germans, seguint instruccions de Teodora, es van apoderar d'ell mentre estava bevent d'una font i el van portar de tornada als seus pares al castell de Monte San Giovanni Campano. Va estar detingut durant dos anys a la casa familiar al Monte San Giovanni i Roccasecca en un intent d'impedir que vestís l'hàbit dominicà i per forçar-lo a renunciar a la seva nova aspiració. Les preocupacions polítiques van impedir que el Papa ordenés l'excarceració de Tomàs fent més llarga la detenció, una detenció sota la tutela de les seves germanes durant la qual va poder comunicar-se amb els membres de l'Ordre Dominicana. Els membres de la família es desesperaven en no poder dissuadir Tomàs, que va seguir decidit a unir-se als dominicans. Fins i tot dos dels seus germans varen contractar una prostituta per seduir-lo, però ell la va allunyar, brandant un tió. Segons la llegenda, aquella nit, dos àngels se li van aparèixer mentre dormia, reforçant la seva determinació de romandre cèlibe. El 1244, ja que tots els seus intents de dissuadir a Tomàs havien fracassat, Teodora va tractar de salvar la cara, organitzant l'escapada de Tomàs d'Aquino de nit i a través de la seva finestra. En la seva ment, una escapada secreta de la detenció era menys perjudicial que una rendició oberta als dominicans. Sant Tomàs d'Aquino va ser enviat primer a Nàpols i després a Roma per reunir-se amb Johannes von Wildeshausen, el Mestre General dels Dominics.

París, Colònia, Albert Magne, i la Primera Regència a París (1245-1259)

El 1245, Aquino va ser enviat a estudiar a la Facultat d'Arts de la Universitat de París, on probablement va coincidir amb el dominic Albert Magne, a la càtedra de teologia al col•legi de Saint James, a París. Quan Albert va ser enviat pels seus superiors a ensenyar al nou Studium generale a Colònia el 1248, Aquino el va seguir, declinant l'oferta del papa Innocenci IV per a ser l'abat dominicà de Monte Cassino. Albert va designar al studentium magister reticent Aquino. Després de fracassar en la seva primera disputa teològica, Albert, profèticament, va dir: "Nosaltres l'anomenem el bou mut, però en el seu ensenyament un dia produir un bramul que es sentirà a tot el món".

Sant Tomàs d'Aquino va ensenyar a Colònia com a professor aprenent (baccalaureus biblicus), instruint als estudiants en els llibres de l'Antic Testament i en l'escriptura Expositio super Isaiam ad litteram (Comentari literal sobre Isaïes), Postilla super Ieremiam (Comentari sobre Jeremies) i Postilla super Threnos (Comentari sobre les lamentacions). Posteriorment, el 1252 va tornar a París per cursar el mestratge en teologia. Va donar conferències sobre la Bíblia com a professor aprenent, i al passar a ser un baccalaureus Sententiarum (llicenciatura de sentències) dedicant els seus tres últims anys d'estudi a fer comentaris sobre les sentències de Pere Llombard. Al primer dels seus quatre llibres de síntesi teològica, Tomàs d'Aquino va compondre un extens comentari de les Sentències anomenat Scriptum super libros Sententiarium (Comentari de les Sentències). A més dels seus escrits magistrals, va escriure De ente et essentia (L'ésser i l'essència) per als seus companys dominicans de París.

La primavera de 1256, Aquino va ser nomenat mestre regent en teologia a París i un dels seus primers treballs a l'assumir aquest càrrec fou Contra impugnantes Dei cultum et religionem (Contra els que ataquen el culte de Déu i la religió), defenent l'ordes mendicants, que havien estat atacades per Guillem de Saint-Amour. Durant el seu mandat entre 1256-1259, Sant Tomàs va escriure nombroses obres, incloent: Questiones disputatae de veritate (qüestions disputades sobre la veritat), un recull de vint i nou preguntes sobre els aspectes controvertits de la fe i la condició humana preparat per als debats de la universitat pública que va presidir en Quaresma i Advent; Quaestiones quodlibetales (Qüestions quodlibetals), un recull de les seves respostes a les preguntes que li plantejava la comunitat acadèmica; i dos més amb comentaris sobre les obres del filòsof del segle VI Boeci: Expositio super librum Boethii De trinitate (Comentari sobre el De Trinitate de Boeci) i Expositio super librum Boethii De hebdomadibus (Comentari sobre el De hebdomadibus de Boeci). Al final de la seva regència, Sant Tomàs d'Aquino va treballar en una de les seves obres més famoses, Summa contra Gentils.

Nàpols, Orvieto, Roma i Santa Sabina (1259-1269)

Al voltant de 1259, Sant Tomàs va tornar a Nàpols, on va viure fins que va arribar a Orvieto al voltant de setembre de 1261. A Orvieto, va ser nomenat lector conventual, al front de l'educació dels frares que no podien assistir a un Estudi General. Durant la seva estada a Orvieto, Sant Tomàs d'Aquino va completar la seva Summa contra gentils, i va escriure el Catena Aurea (La Cadena d'Or). També va escriure la litúrgia de la recent creada festa del Corpus Christi i va produir obres per al papa Urbà IV relatives a la teologia de l'Església Ortodoxa Grega la teologia, com ara, Contra errores Graecorum.  El 1265 els dominicans li varen ordenar per establir un Studium de l'Orde a Roma, al priorat de Santa Sabina , el que va fer de 1265 fins que va ser reclamat per tornar a París el 1268. Va ser a Roma on Tomàs d'Aquino va començar la seva obra més famosa, Summa Theologica, i va escriure una sèrie d'altres obres com la seu inacabat Compendium Theologiae and Responsio ad fr. Ioannem Vercellensem de articulis 108 sumptis ex opere Petri de Tarentasia (Resposta a fra Joan de Vercelli en relació als 108 articles del treball de Pere de Tarentaise).En la seva posició com a cap de Studium, va dur a terme una sèrie d'importants disputes en el poder de Déu, que va compilar en el seu De potentia.

La Segona Regència a París (1269-1272)

El 1268 l'Orde Dominicana va assignar Aquino com a regent de la Universitat de París per segona vegada, una posició que va mantenir fins a la primavera de 1272. Part de la raó d'aquest sobtat canvi de destinació sembla haver sorgit de l'aparició de l'averroisme o "aristotelisme radical" a les universitats. En resposta a aquests mals percebuts, Tomàs va escriure dues obres, una de elles De unitate intellectus, contra Averroistas (Sobre la unicitat de la intel·ligència, en contra dels averroistes) en el qual acusava l'averroisme de ser incompatible amb la doctrina cristiana. Durant la seva segona regència, va acabar la segona part de la Summa i va escriure De virtutibus i De aeternitati mundi, l'última d'elles dedicada a la controvèrsia averroista i aristotèlica de l'existència eterna de l'univers.

Les disputes amb alguns franciscans importants com Bonaventura de Bagnoregio i John Peckham varen fer la seva segona regència molt més difícil i problemàtica que la primera. Un any abans que Tomàs d'Aquino tornés a assumir la regència, a les disputes de 1266-67 a París, el mestre franciscà Guillem de Baglione va acusar a Sant Tomàs d'Aquino d'encoratjar als averroistes, anomenant-lo el "líder cec dels cecs". Sant Tomàs d'Aquino va anomenar a aquestes persones el murmurantes (rondinaires). En realitat, Sant Tomàs d'Aquino estava profundament preocupat per la propagació de l'averroisme i es va enfurismar quan va descobrir Siger de Brabant ensenyant interpretacions averroistiques d'Aristòtil als estudiants de París.

El 10 de desembre 1270, el bisbe de París, Étienne Tempier, va publicar un edicte condemnant tretze proposicions Aristoteliques i Averroistiques per herètiques i va excomunicar a tot aquell que ho seguia recolzant. Molts a la comunitat eclesiàstica, l'anomenada Agustiniana, temien que aquesta introducció de l'aristotelisme i l'averroisme més extrem puguessin contaminar la puresa de la fe cristiana. Pel que sembla ser un intent de contrarestar el creixent temor del pensament d'Aristòtil, Sant Tomàs d'Aquino va realitzar una sèrie de disputes entre 1270 i 1272: De virtutibus in communi (La virtut en general), De virtutibus cardinalibus (Les Virtuts Cardinals) De spe (L'Esperança).

Dies finals (1272-1274)

El 1272 Tomàs d'Aquino es va acomiadar de la Universitat de París, quan els dominics de la seva província natal li van fer una crida per establir un Studium Generale on a ell li agradés i amb l'equip que volgués. Va escollir Nàpols per establir la institució, i es va traslladar per prendre el seu càrrec de mestre regent. Es va prendre el seu temps a Nàpols per treballar en la tercera part de la Summa al temps que feia conferències sobre diversos temes religiosos. El 6 de desembre de 1273 Aquino estava celebrant la missa de Sant Nicolau quan inesperadament va abandonar la seva rutina i es va negar a dictar al seu col·laborador Reginaldo de Piperno. Quan Reginald li va pregar de tornar a la feina, Sant Tomàs va respondre: "Reginaldo, no puc, perquè tot el que he escrit sembla com palla per a mi". (mihi videtur ut Palea). Es desconeix què va ser exactament el que va desencadenar l'episodi de Sant Tomàs. Alguns han plantejat que va patir un vessament cerebral, mentre que altres apunten a un col·lapse físic o nerviós.  Alguns pensen que va ser una combinació dels tres, un col·lapse total. Més comunament, es creu que va tenir algun tipus d'experiència espiritual que el va portar a dubtar de l'eficàcia de la lògica i la raó per entendre a Déu. Després de ficar-se al llit, es va recuperar una mica.

Buscant per trobar una manera de reunir les esglésies oriental i occidental, el papa Gregori X va convocar el Concili de Lió II, celebrat l'1 de maig de 1274 i va convocar a assistir a Sant Tomàs d'Aquino. A la reunió s'havia de presentar el treball d'Aquino per al papa Urbà IV relatiu als grecs Contra errores Graecorum. En el seu camí cap al Consell, cavalcant sobre un ase al llarg de la via Appia, es va colpejar el cap amb la branca d'un arbre caigut i es va posar greument malalt una altra vegada. Va ser ràpidament acompanyat a Monte Cassino per refer-se.Després de descansar una estona, va sortir una altra vegada, però es va aturar a la cistercenc abadia de Fossanova després de tornar a trobar-se malament. Els monjos el van cuidar durant diversos dies, i en rebre la seva extremunció deia: "Jo et rebo, el rescat de la meva ànima. Per amor a tu he estudiat i vetllat, treballat, predicat i ensenyat ..." Va morir el 7 de març de 1274 alhora que el comentari sobre el Càntic dels Càntics.

Condemna de 1277 i canonització posterior

El 1277, Etienne Tempier, el mateix bisbe de França que havia dictat la condemna de 1270 va emetre una nova i més extensa condemna. Aquesta nova condemna tenia per objecte aclarir que el poder absolut de Déu transcendeix els principis de la lògica que Aristòtil o Averrois pugui aplicar. Més en concret, contenia una llista de 219 propostes que el bisbe havia decidit que violaven l'omnipotència de Déu, i hi figuraven vint propostes tomistes. La seva inclusió va danyar la reputació d'Aquino, durant molts anys. A "La Divina Comèdia", Dante veu l'esperit gloriós de Tomàs d'Aquino en el cel del Sol, amb els exemplars d'altres grans de la saviesa religiosa. Dante també afirma que Sant Tomàs d'Aquino va morir per enverinament, per ordre de Carles d'Anjou. Villani (ix. 218) cita aquesta creença, i l'Anonimo Fiorentino descriu el delicte i el seu motiu. Però l'historiador Ludovico Antonio Muratori reprodueix el relat fet per un dels amics de Sant Tomàs d'Aquino, i aquesta versió de la història no dóna cap indici de joc brut.

Cinquanta anys després de la mort de Sant Tomàs d'Aquino, el papa Joan XXII, amb seu a Avinyó, va santificar Tomàs. La teologia de Sant Tomàs havia començat el seu ascens al prestigi. Dos segles més tard, el 1567, el papaPius V equiparava la festa de Sant Tomàs d'Aquino amb la dels quatre grans Pares Llatins: Ambròs, Agustí d'Hipona, Jerònim, i Gregori. No obstant això, en el mateix període del Concili de Trento encara es tornaria cap a Joan Duns Escot abans que a Tomàs, com a font d'arguments en defensa de l'Església. Tot i que Duns Scotus va ser consultat al Concili de Trento, Aquino segueix mantenint l'honor de tenir la seva Summa Teològica colocada a l'altar al costat de la Bíblia i els decrets. No va ser sinó fins al Concili Vaticà I que Tomàs va ser elevat a la condició per excel·lència de "mestre de l'Església".

A la seva Encíclica, de 4 d'agost de 1879, el papaLleó XIII va declarar que la teologia de Sant Tomàs va ser una exposició definitiva de la doctrina catòlica. Així, va dirigir al clergat a prendre les ensenyances de Sant Tomàs d'Aquino com la base de les seves posicions teològiques. Lleó XIII també va decretar que tots els seminaris i universitats catòliques havien d'ensenyar les doctrines de Sant Tomàs, i si Sant Tomàs no havia parlar sobre un tema, els professors eren "instats a ensenyar conclusions que fosin conciliables amb el seu pensament." El 1880, Aquino va ser declarat patró de tots els establiments educatius catòlics.

En un monestir de Nàpols, a prop de la catedral de Sant Genar, es mostra la cel·la en la que suposadament vivia. Les seves restes van ser dipositades a l'Església dels jacobins a la Toulouse en 1369. Entre 1789 i 1974 varen estar a la Basílica de Sant Serni de Tolosa. El 1974, van ser retornades a l'Església dels Jacobins, on han estat des de llavors. En l'Església Catòlica Romana, Sant Tomàs d'Aquino té dos dies de festa. Al santoral es recordat el 28 de gener, la data del trasllat de les seves relíquies a Tolosa. Al calendari romà de 1962 Sant Tomàs d'Aquino es commemora el 7 de març, el dia de la seva mort.

Font: Vikipèdia.