Biografia de Sant Francesc de Pàola

FRANCESC DE PAOLA, ELS SEUS MIRACLES

Entre l'època de Santa Caterina de Siena i la de Santa Teresa de Jesús va viure Sant Francesc de Pàola, un dels més grans actors de miracles en la història de l'Església. Francesc va ser tan famós que el rei Lluís XI de França, que tenia malalties diverses, li suplicà que viatgés des d'Itàlia per guarir-lo. Sant Francesc de Pàola li va ensenyar al rei que la resignació a la voluntat de Déu era més important que la curació del seu cos. Després d'ajudar Lluís XVI espiritualment i preparar-lo per a la mort (i exercint molta influència a través de la seva figura), Sant Francesc sostingué el rei en les seves mans mentre morí tranquil·lament.

Sant Francesc de Pàola també va tenir ocasió d'ajudar la seva pròpia família, sobretot al seu nebot, Nicola d'Alesso, fill de la seva germana Brígida. La seva germana no havia consentit que el seu fill es tornés monjo, i el xaval va morir. Sant Francesc de Paola decidí negociar amb la seva germana sobre la mort del nebot.

Quan el cos del jove estava a punt de ser dipositat a la tomba del monestir de Sant Francesc, aquest va aturar els treballadors del cementiri i va agafar el cos i se l'emportà a la seva pròpia habitació. La mateixa nit, després de molts plors i pregàries de la part de Francesc, el nebot va tornar a la vida. Però la mare de Nicola no ho sabia encara.

Al matí següent, Brigida va arribar al monestir, no sabent què havia passat. Plorà i plorà al temple per la mort d'en Nicola, el seu fill gran. Frarncesc va mantenir el jove amagat mentre digué a Brígida: "Brígida, si el teu fill tornés a la vida, li permetries ser monjo?" Brigida va fixar-se llavors en el vestit penitencial del seu germà. Els seus ullls brillaven amb una mica d'esperança. "Si Déu vol", ella digué, esperant que no fos massa tard, "seria un consol grandíssim."

Francesc la va deixar, va anar a la seva cel·la i tornà amb Nicolau vestit de monjo. La seva mare, parents i amics que havien anat plorant a l'església, li agraïren amb sorpresa i gran admiració.

Aquests i altres miracles van ser jurats per nombrosos testimonis davant del Bisbe de Cosenza i després a Roma, durant les audiències canòniques de 1519.

La vida de St. Francesc de Paola, fundador dels Ermitanys Mínims, està ben documentada en el sentit que va obrar molts miracles, i no només va ser taumaturg sinó també un home que aconsellà als reis sense cap mena de recança. Hi ha proves que Francesc va ressuscitar almenys sis persones. A una, dos cops: Thomas d'Yre de Paterna va ser aixafat per un arbre, i després en una altra ocasió, va caure d'un campanar.

Quan un altre home, Domenico Sapio, va ser també aixafat per un pi, Sant Francesc va pregar de genolls al costat del cadàver, aixecà les mans al Cel i, havent-se posat de peu, cridà: "En el nom de la Caritat, Domenico, aixeca't!" (Francesc contínuament pregava 'Caritas', o Caritat, la virtut d'amor sobrenaturals i també un dels noms de Déu.) En nom de la Caritat, Domenico s'aixecà, es va espolsar y, després de donar les gràcies a Francesc, tornà a la feina.

 Aquells que treballaven en la construcció del monestir de Sant Francesc  van ser tan conscients del gran nombre d'increïbles miracles executats pel sant que feien les seves tasques amb una calma desconeguda en qualsevol construcció aleshores. Però què es podia esperar d'un sant que curava els sords, els paralítics, els moribunds, que exorcisava dimonis, aturava una roca baixant per una muntanya amb un cop de veu, suportava la calor d'un forn, i mantenia carbó roent a les seves mans en presència del delegat papal que havia estat enviat per entrevistar-lo?

Després del famós creuament sobre la seva capa dels estrets que anaven d'Itàlia fins a Sicília, arribà a un lloc anomenat "l'Estany dels Penjats." Un cos havia estat penjant de la forca allà durant tres dies. Amb l'ajut del germà Joan que hi era amb ell, el sant va treure la corda, i de forma compassiva recollí l'home en els seus braços. Va pregar Déu i va fer reviure el criminal, que caigué als seus genolls suplicant gràcies.

Tot volent assegurar-se de la salvació de la seva ànima, el penjat suplicà a Francesc que el deixés entrar a la seva ordre. Es va convertir en un dels monjos Mínims i va servir molts anys com a monjo.

A Galeazzo, Sant Francesc també va tornar a la vida el fill mort del Baró de Belmonte. Després de la mort de Francesc, van tenir lloc altres miracles, inclòs el del 2 d'abril de 1613, la ressurrecció d'un nen de quatre anys que s'havia ofegat en una piscina d'Amiens, França.

També caldria mencionar les ressureccions d'animals, totes les criatures eren estimades pel sant, com peixos, ovelles, etc. Especialment destacada va ser la ressurecció de la truita 'Antonella'. Un dia el peix estava nedant a un estany. Un capellà la va veure, la pescà, portà a casa i començà a fregir-la. Sant Francesc va enviar un dels seus religiosos a buscar-la. Quan el capellà que l'havia agafat, ho sentí de l'ermità que Francesc havia enviat, es posà nerviós i tirà la truita al terra, trencant-se en molts bocins. Quan l'ermità tornà amb Sant Francesc amb el peix esmicolat, Francesc l'introduí a l'estany i pregà "Antonella, en el nom de la Caritat, torna a la vida!" La truita de cop va tornar a viure i tots els capellans i treballadors ho van poder presenciar.